Mallorkako Euskal Etxea/L'Euskal Etxea de Mallorca
L'Euskal Etxea de Mallorca és el lloc de reunió d'uns mallorquins que tenim les nostres arrels o alguna vinculació d'estima amb Euskal Herria, que textualment significa “poble dels éuscars”. Les euskal etxeak no son un invent nou; des de l'any 1876, en que es fundà la primera a Uruguai, fins l'any 1997, en que es fundà la nostra, un bon grapat d'euskal etxeak reuneixen als euskaltzales de tot el mon.
Què és Euskal Herria ?, és un concepte cultural que acull tots aquells territoris on hi és palesa la cultura que hi ha deixat l'antic poble “baskoi”, l`únic d'Europa que no fou romanitzat. Euskal Herria avui es troba repartida entre dos estats; al nord Iparralde, on s'hi troben els territoris històrics de Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa; al sud Hegoalde, on hi ha Nafarroa, Gipuzkoa, Bizkaia i Araba, repartits en dues comunitats autònomes.
Els distints territoris d'Euskal Herria conserven una història, cultura i llengua comunes que es manifesten en molts de trets comuns.
Un poc d'història :
Tots els territoris històrics que avui formen Euskal Herria formaren part del regne de Pamplona (S-XI-XII), bressol de la nostra cultura.
Gipuzkoa i Araba a partir del segle XIII quedaren sotmeses al rei de Castella, però conservaren els seus furs fins que acabaren les guerres carlines (1839-1876). Bizkaia quedà incorporada al regne de Castella l'any 1379 mantenint els seus furs fins el segle XIX.
L'any 1512 les tropes castellanes invadiren el regne de Nafarroa imposant el seu rei, però aquest reialme es mantení com regne independent fins l'any 1841.
Lapurdi i Zuberoa estaren lligades primer als regne d'Anglaterra i després al regne de Nafarroa, Nafarroa Beherea, la cinquena merindad navarresa, quedà incorporada al dominis del rei de França l'any 1530. Als territoris d'Iparralde es donaren nombrosos casos de lluita contra els intents uniformadors dels governats francesos i poderen conservar els seus furs fins la revolució de l'any 1789.
Després de quasi un segle sense els seus furs i amb el triomf de la segona república, l'any 1932, es discutí l'estatut basc. Dissortadament dels representants navarresos 132 votaren en contra de l'adhesió i 35 s'abstengueren; nou representants dels que votaren en contra tenien mandat exprés de les seves corporacions de votar a favor i set dels que s'absteniren també; així les coaccions i els suborns evitaren que la votació fos guanyada pels navarresos partidaris de participar en una única entidat política, que era el que realment havien decidit els representants de les corporacions municipals navarreses.
El cop d'estat feixista de l'any 1936 frustrà l'anhelat estatut i els territoris d'Hegoalde veieren com la nostra llengua era prohibida i perseguida i les nostres costums ridiculitzades.
L'adveniment de la democracia significà una nova empenta per la nostra cultura, però encara ens trobam en alguns territoris amb problemes per desenvolupar els nostres drets linguístics, a Iparralde la nostra llengua no és oficial i a Nafarroa no gaudeix d'aquesta protecció en una gran part de la comunitat.
L'euskera :
Els territoris d'Euskal Herria conserven una joia única, l'euskera “ lingua Navarrorum ”, la nostra llengua comuna, l'únic idioma pre-romànic que ens ha quedat a Europa i del que es conserven vuit formes de parlar-ne, conegudes amb el nom d'euskalki. Nafarroa és el territori on més varietats de l'euskera es parlen, set de les vuit. Dissortadament és a Nafarroa on la nostra llengua és troba en més greu perill de desaparició, situació fins i tot denunciada per algunes organitzacions europees, donada la situació d'indefensió i de minorització en la que ens trobam els parlants d'euskera en aquest territori.
El territori :
Avui en dia la nostra llengua no es parla en grans zones del nostre pais, però abans fou parlada en un gran territori que, en el segle I, abastava des dels Pirineus catalans fins Bordele (Burdeus), Saragossa, Sòria, Burgos i més enllà de Santander.
En alguns pobles del Pirineu lleidatà i d'Osca es parlà euskera fins l'època medieval, a Errioxa/la Rioja es parlà fins el segle XIII. L'any 1587 dels 509 municipis del regne de Nafarroa 451 eren habitats per euskalduns, el 88,6 %.
”Artea” L'Euskal Etxea de Mallorca
És el punt de trobada a Mallorca de les cultures de la nostra illa i d'Euskal Herria, així entre altres activitats de caire lúdic, esportiu i social és important la presència de classes d'euskera i de català; unes ens mantenen les arrels, les altres ens lligen més, si s'escau, amb la terra que ens ha acollit.